Dijous 19 d'abril. Tornada caòtica de Menorca. L'avió que em tenia que retornar al petit pais, despres de tenir-nos una bona estona en suspens, anuncia que es cancel.la per una avaria mecànica. Encara "sort" que ens recoloquen com a borregos dues hores i mitja després amb un vol de Vueling. Arribo tard però a temps de gaudir d'un bon sopar amb dos bons amics. Ja tocava. Recordem vells temps. No hi som tots, però fem la promesa de no trigar tant en tornar-ho a repetir.
De cami cap a casa, escoltant als Amics de les Arts, per un moment, em passa pel cap fer un #novullpagar al peatge de Cardedeu. Últimament esta molt de moda el tema. Decideixo fer-ho. Amb educació però ho faig. El paio em coacciona i m'amenaça amb una multa de collons, però finalment accedeix a deixar-me passar amb el semafor en verd, veient el "cristu" que s'està organitzant. Em considero una persona bastant racional i poc radical, però estic fart de treballar de forma incondicional, i ser cada dia mes pobre. Estic fart de pagar, pagar i pagar, per no rebre res a canvi. Estic fart de veure com la llei nomes castiga als pobres desgraciats i deixa impunes als que s'ho mereixen de veritat. Fart de veure com Espanya ens fot cada any 20.000.000.000€, i a sobre dir que no som solidaris. Fart de ser els únics que paguem peatges. Crec que ha arribat el moment de donar un cop damunt la taula, i amb la unió es fa la força. Lluitem pel que es nostre i per un futur millor per als nostres fills. Tenim dret a decidir, i els altres l'obligació de respectar-ho. Només demanem el que ens pertany, ni mes ni menys. Jo no tinc res en contra d'Espanya ni dels que es senten espanyols, ho respecto i tinc amics que pensen així, però volem i podem conviure en un marc que sigui més equitatiu per a tothom. A mi sempre m'havien dit que per estar a disgut, millor no ser-hi. Doncs ja està. Fàcil. Bo i millor per a tothom. És difícil formar part d'un lloc, d'un Estat, que ens vol però no com som. El principal problema es que hi ha gent que veu q s'acaba el "chollu"... I d'aquests, molts s'amaguen darrera escuts polítics amb la hipocresia de defensar i cridar als quatre vents el que no els convé. Però se'ls hi ha vist el llautó, ara ja si. Jo em posiciono amb els que no volem seguir pagant. Hem de dir prou. I que no ens vinguin amb monsergues rares, que la llei diu que no ens poden obligar....
Cridem qui som i que tothom ho escolti, que tot esta per fer i tot és possible....
De cami cap a casa, escoltant als Amics de les Arts, per un moment, em passa pel cap fer un #novullpagar al peatge de Cardedeu. Últimament esta molt de moda el tema. Decideixo fer-ho. Amb educació però ho faig. El paio em coacciona i m'amenaça amb una multa de collons, però finalment accedeix a deixar-me passar amb el semafor en verd, veient el "cristu" que s'està organitzant. Em considero una persona bastant racional i poc radical, però estic fart de treballar de forma incondicional, i ser cada dia mes pobre. Estic fart de pagar, pagar i pagar, per no rebre res a canvi. Estic fart de veure com la llei nomes castiga als pobres desgraciats i deixa impunes als que s'ho mereixen de veritat. Fart de veure com Espanya ens fot cada any 20.000.000.000€, i a sobre dir que no som solidaris. Fart de ser els únics que paguem peatges. Crec que ha arribat el moment de donar un cop damunt la taula, i amb la unió es fa la força. Lluitem pel que es nostre i per un futur millor per als nostres fills. Tenim dret a decidir, i els altres l'obligació de respectar-ho. Només demanem el que ens pertany, ni mes ni menys. Jo no tinc res en contra d'Espanya ni dels que es senten espanyols, ho respecto i tinc amics que pensen així, però volem i podem conviure en un marc que sigui més equitatiu per a tothom. A mi sempre m'havien dit que per estar a disgut, millor no ser-hi. Doncs ja està. Fàcil. Bo i millor per a tothom. És difícil formar part d'un lloc, d'un Estat, que ens vol però no com som. El principal problema es que hi ha gent que veu q s'acaba el "chollu"... I d'aquests, molts s'amaguen darrera escuts polítics amb la hipocresia de defensar i cridar als quatre vents el que no els convé. Però se'ls hi ha vist el llautó, ara ja si. Jo em posiciono amb els que no volem seguir pagant. Hem de dir prou. I que no ens vinguin amb monsergues rares, que la llei diu que no ens poden obligar....
Cridem qui som i que tothom ho escolti, que tot esta per fer i tot és possible....
Comentaris