No mare, ja no escric, ja no penso. Segurament visc de la
inèrcia. Aprenent cada dia a estimar a algú que no tens, que no veus, que
no sents. Això es amor, així es la vida. Una vida que no tries, una vida
que vius al límit sense saber quan arribarà el final, aquesta es la gracia
suposo. Potser demà serem eterns per sempre, com tu.
Malgrat ningú no t’ho ensenya ni et prepara, no tinc por, perquè sé que tu m’estaràs
esperant, i acabaré als teus braços de la mateixa manera que tot va
començar. No creure en res ni en ningú i la incertesa
del que passarà em manté viu, encara que una part de mi va morir avui
fa 17 anys.
Viatjo en els records, i una llàgrima rellisca
lentament galta avall mentre miro per la finestra. Intento reprimir-me
però l’únic que aconsegueixo es que una altra llàgrima caigui. Em fas un
petó, m’eixugues i em preguntes perquè ploro. Ploro perquè has marxat, perquè t’enyoro
i ja no tornaràs. Perquè enyoro totes les estones que m’has donat i he pogut
guardar. Això ja mai ningú m’ho podrà robar.
No em reconec, no soc jo, impossible tornar-ho a ser.
Cap sentiment em pertorba. La costum de sentir-me sol m'ha convertit en algú fred i buit, incapaç de
mostrar afecte. Aprendre a sentir em fa oblidar-te. Quant costa deixar enrere una cosa que ens va fer feliços. Que complicat es tancar etapes. Quin dany fa de vegades saber que hem de participar d'un comiat sense retorn. Quina tristor separar-se d'alguna cosa que t'agrada, d'alguna cosa que saps que no has de continuar tenint, però què difícil segueix sent dir adeu.
Tanco els ulls. M’agafes de la mà i em dius que vingui, m’ensenyes el
camí, m’acompanyes un trosset i trobo el meu espai, la meva gent. Tothom mereix sentir-se estimat. Ells ho son tot, però jo mai ho podré ser tot per a ells, no vaig tenir
prou temps per aprendre.
Plou. El cel també plora. Em reconforta saber que
esteu junts . El fred em glaça la pell i el dia acaba. Un altre 16
de novembre preguntant-me perquè no vaig trucar, perquè tant aviat, perquè
tu. Un altre 16 de novembre sense respostes, enyorant-te com el
primer dia, necessitant-te com sempre. Un altre 16 de novembre esperant que
algú m’envií un àngel que sigui com tu. Al cap i a la fi, un altre maleït 16
de novembre que arriba al seu final...
Comentaris