Malgrat tot, em quedo amb lo millor, sempre es pot veure la part positiva fins i tot en els pitjors moments, i aprendre alguna cosa nova. No hi ha res que ensenyi més que equivocar-se. Molts moments que hem compartit, molts desafiaments viscuts i molts reptes aconseguits. Això ja ningú ens ho podrà robar. I es que el viatge comença amb un simple pas. No vull caminar pel camí traçat, ja que no vull anar cap on els altres han anat, però tampoc puc nedar cap a nous horitzons fins no tenir el coratge de perdre de vista la costa. El dia que canviï ja no seré jo, no vull perdre la meva identitat.
I es que amb el confinament ens hem reinventat, aprofitant els dies intensament per estar junts fent allò que mai podíem fer i dedicar temps a parlar de tot i més. No hi ha mal que per bé no vingui. Hem fet caure els murs que ens separaven, ara ja ho sé tot de vosaltres, no hi ha secrets, junts hem arribat fins aquí. Us miro i em pregunto, quan va ser la última vegada que vaig fer alguna cosa per primera vegada? I es que ens hem hagut d’adaptar a una nova realitat i un cop més els més petits ens heu donat una lliçó de vida i de comportament davant aquesta situació d’incertesa. Quan ningú ja cregui que ens en sortirem, sereu valents, ho sabeu i ho demostreu. Ara sé que podem, que ja res ens vencerà si estem junts.
La flama s’apaga i sento el fred de la nit. Brillen els estels que fan l’ullet a la lluna, tenen tota la nit. A l’alba tot amainarà i seguirem pensant en que tot ha canviat, que la normalitat ha tornat. Però res més lluny de la realitat, no sabrem si això és l'inici del final, si estem desperts o estem somiant, ni quan aquesta nit s'acabarà. Quan ja no puguem seguir somiant, morirem.
Mentrestant, tot queda igual...
Comentaris