EL SETZÈ DIA

Obro la finestra dels records i contemplo recolzat a l’ampit, com l’aigua reposa ben quieta a una petita cala solitària encaixada entre roques situada a l’oest de l’illa de Menorca. El sol es pon a l’instant que un veler sembla que vol travessar el sol.

No em conformo en mirar des de terra la ratlla blava a l’horitzó, així que deixem anar amarratges i salpem. Comença el viatge. Platges paradisíaques amb aigües d’intens blau turquesa i sorra blanca ... l’escenari perfecte per celebrar quelcom especial. Un viatge que no sabem quan durarà ni a on ens durà, tot està a les teves mans.

I es que malgrat el moment d’excepcionalitat i d’incertesa que estem vivint, avui fa dotze anys que el dia 28 de març és un dia especial per a tots nosaltres, molt especial. Probablement aquest any tocarà celebrar-ho de manera diferent, poc habitual, però no per això pitjor. Ens reinventarem, i aprofitarem per celebrar que hi som i que estem junts.

De ben segur, trobaràs a faltar avis, tiets, cosins i com no, als teus amics i l'absència d'algun regal, però serà una celebració plena de significat, malgrat els seus evidents efectes negatius. Mai hi ha un temps perdut, el que n'hauràs après t’enfortirà per sempre. Percebre allò que resulta nou, estrany, aquella sensació de que en realitat necessitem ben poc, de saber que la felicitat està dins d'un mateix ...

Per què quasi sense adonar-nos-en, t'has fet gran Nil, així de cop i volta, però sense perdre gens ni mica la teva essència, la teva generositat, la teva capacitat d'estimar. Per això i molt més t'admiro i estic orgullos de ser el teu pare. El teu somriure es el millor regal. Soc conscient que mai no en sabré prou d'això de fer de pare, però a canvi tens el meu amor incondicional.

El setzè dia s'acosta al final i el port és cada vegada més petit. Tot s’esvaeix convertint-se en una filera de llums que es barregen amb les últimes escletxes dels raigs del sol, mentre el mar abraça cadascun d’aquest reflexos. Són els colors de la felicitat.