Novè dia de confinament i un nou matí per començar. Em llevo amb la mateixa estranya sensació que ahir ... es un malson? Malauradament la resposta torna a ser que no. Poc amant de les rutines, malgrat la importància que li donem avui en dia a la transmissió dels hàbits, no m'acostumo a una situació que em sembla completament surrealista. Amb els pronòstics més optimistes, els quinze dies inicials es traduiran en un mes i mig com a mínim, i es farà feixuc, molt feixuc. Però al capdavall, només ens estan demanant que no sortim de casa. Tampoc es tant difícil! Aprofitaré aquests dies per estar amb els meus fills fent allò que mai podem fer, dedicant temps a parlar de tot i rumiant en quina merda de món els hi estem deixant.
Recordo les batalletes de l'avi Magí. Fora de casa, lluny de la seva gent .... i amb la incertesa de no saber què havia passat amb els seus éssers estimats. Allò si que havia de ser dur per força, però reconec que la meva arrogància juvenil se n'enfotia per dins. Ara puc comprendre millor aquell caràcter de lluita forjat per la guerra.
I es que el que havia de ser una simple grip, s'ha convertit en una pandèmia que marcarà les nostres vides per sempre més. Ja res tornarà a ser igual, n'hem de ser conscients. Les seqüeles seran imprevisibles i el dany social terrible. M'envaeix aquella sensació de que potser, un cop més, no podré acomiadar-me d'algú a qui estimo.
Atònit i perplex quan veig gent que es passa pel forro totes les advertències posant en risc la nostra vida, la vida de tots. Indignat per aquesta irresponsabilitat i manca de solidaritat, que gosa ignorar la dramàtica situació límit que estem vivint a tots els hospitals del país. Grans professionals, alguns bons amics , exposats i deixant-se la pell, sense pensar en res més que fer el que millor saben fer, salvar vides. Sou herois.
El sol ja s'ha post. Tanco els ulls amb la intenció d'agafar forces per continuar, a pel desè dia. Somio en que arribi aquell dia en que ens puguem tornar a abraçar, a fer-nos petons, a retrobar-me amb la meva gent, en que tot torni a ser normal. El dia en que tot haurà quedat enrere i haurem recuperat la llibertat. Espero que amb l'alt preu que haurem pagat, serveixi si més no, perquè n'aprenguem la lliçó. Lluitarem junts i guanyarem junts! (O això espero).
Comentaris