Estableixo un diàleg amb el cos i les paraules d'un
vell i una vella, que agafats de la mà romanen ajaguts en un banc i que es
podrien trobar a l'última etapa de la seva vida. Tinc la sensació de
què no són reals, però els puc tocar. Han pogut abandonar en múltiples
ocasions, però el temps els ha fet permeables i juguen a recollir ombres i
enganxar i classificar somnis trencats. Acluco els ulls i veig córrer tres
infants cap a un gronxador enmig d'un patí. Salten, riuen ... se'ls veu
contents. El petit agafa el tricicle, el mitjà xuta la pilota, i la gran fa una
ganyota perquè ha sigut la primera a arribar i ja flexiona les cames
agafant velocitat. Mentrestant el pare rega l'hort i la mare treu el cap per la
finestra de la cuina avisant que el dinar ja és a taula. L'avia
fa ganxet i l'avi escura el que queda de la cigarreta mentre remuga perquè
la cendra que li cau ha tornat a foradar-li la camisa.
I es que malgrat la vida no ens ho ha posat fàcil,
hem sigut feliços, molt feliços. Tornaria a néixer, tornaria a viure aquesta vida i tornaria a tenir-vos a vosaltres com a pares. Hem sigut
afortunats.
Avui, papa, et diem adéu. Em tranquil·litza saber
que te’n vas amb la mama. Han estat catorze anys sense ella, en els quals vas
saber sobreposar-te, mantenir-nos units i complir amb el llegat que ella et va
deixar escrit: "Antonio, sobretot, ajuda als teus fills en tot el que
necessitin". Jo particularment, no podré agrair-te mai tot el que has fet
per mi.
Recordo especialment els dissabtes de futbol amb
els salesians on em vas inculcar que sense sacrifici no s'aconsegueix res a la
vida. Apodat carinyosament com el dirigenti, vas arribar a fer suspendre un
partit per dir-li batussi al pobre àrbitre. Te’n recordes? I que dir de la
tradició del Frankfurt Pedralbes cada cop que estrenaves cotxe o quan se't va
ocórrer pintar aquell R-12 amb un blau elèctric espantós. I moltes mes anècdotes
de les que podríem estar-hi parlant hores i hores. Caliban, la teva obsessió per
regar l'hort, les havaneres, Besançon, Andorra, el Higgins, Sant Josep, el
Barça...
Els matins ja no seran iguals. Ningú em
trucarà cada dia puntual rondinant: "tuuuu, que encara estic esperant des
d'ahir que em vas dir que em trucaries ehh!!?" amb la única intenció de
saber si estàvem be ... A vegades, això si, fent broma perquè convides a dinar
al Gallego al Dr. de Pablo... I el gaspatxo i el pernil
"Joselito"? D'on el "robaré" ara? O el esperat "em
pots acostar a casa amb el cotxe chatu o agafo un taxi, que tinc les cames
fluixes avui..."
Com a avi també deixes un buit important. El Nil,
el Jan, la Martina i el Martí estimaven molt a l’avi Ton... i això que s’ha de
reconèixer que a vegades no feies gaires mèrits! Però sempre has tingut el do
de saber-te guanyar a la gent i amb ells també ho vas aconseguir.
Ara emprens
el teu anhelat viatge, per retrobar-te amb la mama . Entre tots dos
seguireu recollint i enganxant els nostres somnis perquè es puguin seguir fent
realitat. Nosaltres, aquest cop, ens quedem sense cap dels dos, però no sols.
Seguirem units i envoltats de la gent, molts d'ells avui aquí presents, que ens
heu ensenyat a estimar. Donar-te les gràcies eternes per tot el que ens has
donat. Et trobarem a faltar, papa. Descansa en pau avi Ton.
*Text dedicat al pare en la cerimònia del 20-08-2020
Avi Ton, no m'ha caigut gens bé la teva pèrdua, però també m'alegra saber que així d'una vegada per totes et podràs retrobar amb la iaia Conchi en el cel, i li podràs explicar qui som i com som. Un petó i una abraçada, mai t'oblidaré. T'estimo. Nil.
*Text de comiat del Nil al seu avi.
Comentaris