Lloc de duquesses, de reis, reines i els seus fills, el Gran Teatre del Liceu, avui si, trenca amb tots els protocols, s'altera i embogeix. Cansat de Wagner i companyia, sense voler menysprear ningú, avui gaudeix d'un espectacle en tota regla, diferent del que estan acostumades unes butaques, avui ocupades i desbordades per una generació, per qui sempre seran unes lletres especials, que ha viscut i crescut amb les seves històries.
Vull perdre el nord, vull estar boig, beure'm un riu sencer d'alcohol, vull cridar al cel que ja no hi sóc. Tots, en algun moment o altre, hem fet bogeries que ara mateix no repetiríem. O potser sí. Que divertido es estar loco y andar suelto. I és que cal estar un pèl boig per gaudir al màxim de les coses. No rumiar-s'ho massa i córrer el risc de fer tard. Sóc del parer de fer-ho, abans de quedar-me la incertesa del que hauria passat. Qualsevol cosa pot passar i en qualsevol moment.
La paciència no és el meu fort. Fa mesos que tinc les entrades i vull que arribi ja el dia de tornar a escoltar el "bona nit malparits". Tatarejo una cançó i em diuen que pari, que els hi enganxo la melodia. Però és superior a mi, no puc viure sense música. Nananananaaa, dins del cercle constant, les vides que vindran, seran el fruit dels dies que se’n van...
Gaudeixo com un nan. Malgrat em considero una persona exigent, aconsegueixen sorprendre'm de nou. Trenquen amb el tòpic de segundas partes nunca fueron buenas, i tapen boques, moltes boques. A l'escenari ho donen tot. Sembla que no hagin passat els anys, i és que han sabut readaptar-se molt bé al nou rol, amb la presencia a l'escenari de Xarim Aresté, Joana Serrat i les reflexions en veu alta d'un gran orador com en Gerard Quintana. Fer un salt al buit per continuar sent grans i no ser un record de qui van ser..
No sé si això és l'inici del final, no sé si estic despert o estic somiant, només sé que quan provo de canviar, tot queda igual... I es que sovint no cal canviar. Sovint tot acaba igual que comença. Quants cops hem somiat desperts?
A la sortida ens trobem amb l'altre món. El dels travestis, els xulos i els marrons. No hi ha les putes però si les arcades i algun camell amb un yonkie al costat. Sembla diferent però tot és ben bé igual. Han passat ja molts anys i de ben segur molts més que en passaran, i si les bombes no ens van canviar, no ho aconseguiran quatre galifardeus que insisteixen en què siguem allò que no volem ser, encara que ens preguin per bojos. Mentrestant seguirem lluitant, ensorrarem els murs i anirem sempre més lluny. Tot per tenir un plat de sopa calent a taula.... això si, sobretot que sigui de cabra! Queda dit ...
Comentaris
Your way of describing everything in this piece of writing is truly pleasant, every one can without difficulty understand it, Thanks a lot. all of craigslist