Em sembla que avui em caldrà més d'un cafè.... Necessito estar despert, viu ... L'excitació del moment s'ho val. No cada dia es brinden segones oportunitats com aquesta. Avui, per fi, et tornaré a veure. Fa molt temps que no et tinc tan a prop, i necessito d'aquest moment. Ho enyoro tant! No estarem sols, però si amb aquells a qui més has estimat, segur... Cadascú a la seva manera, però compartir és viure. Sento haver-te traït potser en algun moment, i això, turmenta el meu cap amb tot el que porto al damunt. Lluito per no deixar mai de ser bona persona, però sento fa temps que potser no he fet les coses del tot bé. O almenys, no tan bé com tu em vas ensenyar.
M'arreglo el nus de la corbata, em pentino la barba i pujo al cotxe. Tot ha d'estar perfecte avui. Trio la música al spotify i som-hi, que el camí es farà llarg. Aprofito per pensar. Vull arribar el primer, i poder gaudir de tu amb aquella solitud que sovint ens agradava compartir. Potser no els he tractat bé. La meva gent, aquells que sempre estan al meu costat de manera incondicional. No s'ho mereixen. Circulem per camins plens de passes sense noms, però de les males influències, sempre n'aprens alguna cosa bona.
M'obren la porta. Després d'uns segons d'incertesa, ja estàs als meus braços. No vull que t'escapis un altre cop sense avisar. Et faig un petó i m'aixugo les llàgrimes de l'emoció. Per uns moments desitjo que el temps s'aturi en aquell instant perfecte. Una carícia invisible o un àngel que acaba de passar. Un instant de no res, però real. Aprofito per dir-te tot allò que no vaig poder. Encara que no tingui sentit, encara que ens faci mal. Diuen que amb el temps, que ho cura tot, tot es va posant a lloc. Es pot deixar de pensar en algú? No, el temps no cura res. És un cercle constant que es va renovant cada dia, cada minut, cada segon.
Un passeig per una teranyina. M'enredo. Intento no tornar-hi a caure. Aprenc de tu en cada gest, en cada paraula. Sobretot en aquests darrers temps, els més durs i difícils. Miro una fotografia. Ells, el Nil i la Martina, em fan comprendre ara moltes coses. Tan petits i amb tantes coses per ensenyar-me. No vull tindre la raó, només necessito ser feliç. I ells ho son tot per mi. El soroll de les campanes ens avisa que són tres quarts. Ja no hi ha més temps. Et venen a buscar i tanquen la porta. Aquest cop, tampoc sabem quan ens tornarem a veure. En part, espero que tampoc massa aviat, ja que cada cop que es mor una vida, es trenca un amor. Sospirs...
Comentaris