Després de molt de temps, avui em llevo amb una imperiosa necessitat d'escriure. Tant me fa si un esborrany o un altre dels meus intents per acabar el que encara no he començat. Tan sols unes línies a la pantalla per excitar la curiositat de caure en l'abisme del temps. La manca d'inspiració no pot impedir que m'endinsi pels meus somnis entre boires i faci un recorregut per les últimes publicacions, per un extreure'n un bocinet i fer un petit tast dels millors moments.
Fa prop d'un any deia que el 2014 seria especial ... Hi havia quelcom que em provocava una sensació que m'oprimia la panxa i em portava a somiar amb els ulls oberts... Aquell pessigolleig persistent, però gens molest, que et provoca un somriure de complicitat. Tenia que posar-hi pit i collons, i es prou evident que m'hi he deixat la pell. He pogut comprovar que el temps va molt de pressa i que es ben cert que lo impossible nomes triga una mica mes. Fins i tot vaig arribar a demanar que m'enviessin un àngel.... Quina gosadia, no?
Camino, i m'endinso en un indret desconegut. La gent em mira com si fos un estrany, però pretenc que ningú es quedi indiferent quan comparteixi un instant amb mi. Estic confós. No hi ha semàfors, ni botigues, i els carrers no tenen nom. Pots percebre subtilment diferencies de colors. Colors que van canviant en funció de com t'ho mires, de com ho enfoques. Em crida l'atenció l’absència del blanc i el negre. No hi son per enlloc.
De sobte arribo a una espècie de túnel. Sembla llarg i perillós, però hi entro sense vacil•lar. Un cop a dins, em trobo amb un món nou. Un món en el que ho tens tot sense cap esforç i es fàcil caure en el parany. No te cap sentit. No em caldria sortir... De fons, però, escolto una melodia que ressona dins meu i m'atrau com un imant. Em produeix sensacions contradictòries, com quan plou i fa sol, però hi vaig ... De sobte, ho començo a veure tot mes clar. Ara ho entenc, torna a ser Nadal! Intento escapar, això no fa per mi. Vull anar allà on no hi arriba la ficció, intentar que ningú triï la vida que jo he decidit viure ...
Aquest any no tinc ganes de formalismes ni de paradoxes. Gaudir del moment, viure el present i pensar lo justet en el que vindrà demà. La vida es bonica però complicada de per si, i per tant, no es necessari afegir-hi gaires ingredients mes. Quant més la puguem sintetitzar, mes a prop estarem de la felicitat.
Brindaré pel Nil, lo mes gros que m'ha passat. Mai hagués pensat que es podia arribar a estimar tant. També, alçaré la copa per la meva gent, pels meus amics... la seva existencia fa que tot això tingui sentit. I pel meu país, que avança amb pas ferm cap a un futur ple d'il•lusió, una fita històrica. I com no, per la meva estrella, aquella que segueix allà a dalt, impassible malgrat el pas del temps, capficada en ajudar-me a aconseguir fer els meus somnis realitat.
Us desitjo un 2015 ple de salut, amor i en el que pugueu assolir totes les vostres fites. Ser pacients i lluitar per aconseguir tot allò que desitgem. La clau està en no defallir mai... perquè tot sembla impossible fins que ho deixa de ser. Un dia arribarà el dia somiat, i el somni es farà realitat. D'això en podeu estar ben segurs ... En el meu cas, l'àngel que vaig demanar, ja està de camí... Bones Festes!!!
Comentaris
Eloi