Moment de subidon.... Crec que ha arribat l'hora de tornar, ho intueixo, ara si. Tant si miro enrere com si miro endavant, no estic segur del tot però ho tinc clar... Vull reviure aquella sensació, gaudir de cada instant... tornar a sentir-me important. Com un nen amb sabates noves, amb els nervis a flor de pell, com quan et fiques al llit la màgica nit de reis. L'excés de responsabilitat m'angoixa i em motiva alhora. Se que hi ha molta gent que espera molt de mi.... i no vull decebre a ningú, ni a mi mateix. No m'ho perdonaria.
Fer un salt al buit. Una càrrega d'adrenalina, respiració accelerada, i trobar el moment per donar aquell pas que marcarà la diferencia i que no em permetrà tornar enrere. El que separa l'abans de l'ara pot ser nomes qüestió de segons. Tot lo desconegut, allò que genera incertesa, fa que despunti la por. Aquella sensació que ningú sap perquè apareix, però que tant condiciona i sovint et fa ballar el cap.. No saps que et depararà ni a on et portarà. Però la vida no s'ha fet per comprendre-la, sinó per viure-la. Si lluites pots perdre, sinó lluites estàs perdut deia aquell... i no li faltava raó. Hi haurà moments complicats, de ben segur, però no lo suficients com per no seguir endavant.
Des d’aquí on estic assegut, puc veure el rellotge del campanar de l’església del meu poble, les faroles que il·luminen els carrers i un cel replet d'estrelles, que últimament m'han donat cursets accelerats del que significa intentar-ho de manera incondicional mentre hi hagi la més mínima possibilitat. Aquesta olor que desprèn l'herba i el xiuxiueig de les fulles dels arbres, pertorben aquest silenci i aquesta calma que tant m'agrada que m'acompanyi quan decideixo amagar-me darrera del teclat i començar a escriure el que no se com acabarà.
Però sempre quedaran coses per enllestir per poder normalitzar tot allò que ara visualitzo com quelcom estrany. Tot allò que sembla tan fàcil però alhora és tant i tant complicat. Parlar de sensacions.... del que penso malgrat pugui estar equivocat, i hi hagi a qui no li agradi sentir-ho. Però les coses som com son, no hi ha més, per molt que ens entossudim en veure-les diferents. Quan una persona et decep, tot i que puguis arribar a perdonar, res no torna a ser com abans. Fa mal la sensació d'acaronar la soledat i l'eco d'aquelles paraules que sembla que no perdin mai la força... quan notes que no s’està essent just amb tu. Però res no dura gaire, i el que avui sembla important demà ja no ho és. Comença el compte enrere, i em moro de ganes de que arribi ja el dia .... Pit i collons !
Però sempre quedaran coses per enllestir per poder normalitzar tot allò que ara visualitzo com quelcom estrany. Tot allò que sembla tan fàcil però alhora és tant i tant complicat. Parlar de sensacions.... del que penso malgrat pugui estar equivocat, i hi hagi a qui no li agradi sentir-ho. Però les coses som com son, no hi ha més, per molt que ens entossudim en veure-les diferents. Quan una persona et decep, tot i que puguis arribar a perdonar, res no torna a ser com abans. Fa mal la sensació d'acaronar la soledat i l'eco d'aquelles paraules que sembla que no perdin mai la força... quan notes que no s’està essent just amb tu. Però res no dura gaire, i el que avui sembla important demà ja no ho és. Comença el compte enrere, i em moro de ganes de que arribi ja el dia .... Pit i collons !
Comentaris