Ha passat un any sencer, però el poble català continua donant mostres de la seva força. I ho demostra a l'Estat Espanyol, que no pot seguir fent-se el sord davant del clam sobiranista, però també a Europa, que es fa ressò d'aquesta iniciativa impulsada per l'ANC i que va portar a més de un mil.lió i mig de persones a formar una cadena humana realment espectacular recorrent la columna vertebral dels Països Catalans seguint l'antiga Via Augusta, des de la Catalunya Nord fins al País Valencia. Les imatges posen la pell de gallina. una segona demostració perquè ningú més pogués dir que la manifestació del 2012 fou producte d'un escalfament i de manipulacions polítiques.
Tot i les desacreditacions d'alguns mitjans de comunicació, la via catalana per la independencia va ser un èxit rotund. Des de primera hora del matí, senyeres i estelades omplien els carrers i carreteres del nostres petit país, deixant entre veure que aquesta tornaria a ser una diada per la historia. I es que des de fa un parell d'anys, que es un dia més especial que mai .... amb un sentiment diferent, més profund i reivindicatiu. Volem marxar d'un lloc on no ens volen tal i com som, i ningú no te dret a poder-nos seguir retenint. Ara no hi ha marxa enrere i tenim pressa, molta pressa, perquè mentrestant continuem perdent el temps. I es igual el partit politic que ens governi, perquè ara la força recau en el poble. Un poble unit i combatiu que ha tornat a expressar-se i que reclama el dret a decidir el seu futur.
Fa uns dies Cardedeu es mobilitzava per repintar l'estelada en el mur de l'entrada del poble on portava 15 anys, i que el govern va decidir engrisir just abans de la festa major. Més de 300 persones hi van col.laborar en una altra demostració de que la flama segueix viva, i que res ni ningú ens pot aturar. Serem el que vulguem ser, no el que vulguin que siguem.
Ahir em vaig tornar a sentir orgullos de ser català i d'haver nascut en aquest indret. No ho vaig triar no, però vaig tenir sort. Veure al Nil, amb 5 anyets gaudint del sentiment, envoltat de la senyera, i cridant in-inde-independencia!!! em feia adonar-me de que de ben petits ja portem alguna cosa a dins del cor que batega diferent... No hi ha edats, ni colors, sínó uns ideals pels que lluitar. Les noves generacions ho tenen mes clar que nosaltres, volen créixer i viure en un país lliure, perquè l'autentica derrota no es ser vençuts en una batalla, sinó lluitar per allò que un defensa.
Visca Catalunya!!!!
Comentaris