Aprofitant una nova espera a un aeroport, avui deixaré constància en aquest post de la odissea que em va tocar viure la nit del passat dijous. Sopar de feina a Girona. Bon restaurant, bona companyia, i una ciutat que m'enamora. Si mai desapareixo i no em trobeu per ses illes, pot ser que estigui amagat per algun dels fantàstics racons que ens depara la fantàstica costa brava "nord".... També cap la possibilitat de que ningú no em busqui, i per tant, no em trobeu. Agafo el cotxe, i enfilo l'AP7 per la sortida Girona nord direcció Barcelona. Amb ganes ja d'arribar a casa, poso musica per evitar que m'envaeixi la son. Aquest cop sonen els Manel. Tot transcorre amb la mes absoluta normalitat fins que a l'alçada de Riudellots, després d'un tram en obres , per cert, molt mal senyalitzat, veig un paio que em fa senyals amb una llumeta. Després sabre que es tractava de la llanterna del mòbil. Massa tard. Veig alguna cosa a terra, però no soc a temps d'esquivar-ho. Sento un cop i un soroll molt fort, i perdo el control del vehicle. Sort que a aquelles hores no hi ha gaire circulació i aconsegueixo redreçar el cotxe i aturar-me al voral encara no se com. Per sort, no anava a gran velocitat. Baixo del cotxe tot esparverat sense saber que dimonis ha estat allò. Hi ha dos cotxes mes. Una ambulància que transporta a un malalt al seu domicili a Sils i un cotxe francès que encara deu estar maleint haver creuat la frontera per entrar al nostre país de pandereta. Després meu encara hi ha dos accidentats mes, per sort sense cap ferit. Pel que m'expliquen es veu que algun camió d'alguna obra, ha perdut formigó i s'han quedat enmig de la via. Un dels nanos del SEM se la juga i aparta com pot el trossos que resten. Sort, perquè al cap d'una poca estona passa una moto. Per haver-se matat! Els mossos triguen mes de 50 minuts en arribar, després de reclamar la seva presencia en dues ocasions. Total, no hi havia presa. No es tractava de recaptar ni de fer controls per enxampar a cap torrat. Vergonyós! Ella molt amable, disculpa el retràs. Ell una mica prepotent, vacil.la i comença a parlar pel walkie. Papers i mes papers, fotos, i finalment un numero d'atestat perquè l'assegurança pugui reclamar els danys als teòrics responsables de mantenir una via neta i segura pels conductors. Tants anuncis de seguretat viària i mira per on... Després d'un intercanvi de pirops per telèfon amb l'eficient home d’assistència en carretera, la grua s'emportarà el cotxe a la base de Girona amb els dos pneumàtics rebentats i les dues llantes destrossades. Després un taxi em portarà fins a casa a on arribaré a les 4:00 AM. I encara sort que arribo pel meu propi peu, sa i estalvi. No em puc queixar. Senyors d'Abertis, no es preocupin tant pels cales que deixaran de guanyar amb les campanyes del #novullpagar d'unes infraestructures que tenen mes que amortitzades, i vetllin per la seguretat dels que hi circulem cada dia omplin les seves butxaques. Aquest cop ha quedat en res, però a no ser per la ràpida actuació dels nois de l’ambulància ara podríem estar parlant d'alguna família destrossada. Em moc cada dia en cotxe, i no es la primera vegada que em trobo obres mal senyalitzades, vies en mal estat, i objectes a la via, per no parlar dels cotxes que circulen amb una carrega molt superior a la permesa, perdent part de l'equipatge en alguna ocasió. Això si, les cabines dels peatges cada dia son mes luxoses i mes modernes. Ja que cobreu, com a mínim oferiu un servei de qualitat i vetlleu de debò per la seguretat dels vostres usuaris. A la foscor de la nit res es veu clar i la merda se'ns menja....
Comentaris