Estic a l'aeroport de Palma esperant que surti el IB 8114 destinació Eivissa, i aprofito aquests moments solitaris i amb un xic de melancolia per escriure el que em passa pel cap en aquests moments. Estic lluny dels meus i els trobo a faltar, però per sort, demà ja torno cap a casa. Donant un cop d'ull al feisbuk, busco i rebusco fotos i retrocedeixo uns quants anys fins que arribo al meu passat. La gran majoria son bons records. Records de la meva infantesa. No erem conscients de la sort que teniem i que tenim d' haver pogut viure tots aquells moments junts. Amors, desamors, gamberrades, experiències, el piscineros, el tasca-gat, moltes converses i amistat, molta amistat. Amistat, que malgrat tot, perdura amb el pas dels anys. Tots hem empres la nostra vida per camins molt diferents, pero qui mes qui menys, se n'ha sortit, i això es el mes important. Gent que esta més a prop, i gent que esta més lluny, massa lluny, però amb la que aprofites la mínima ocasió per fer una cervesa i mantenir viva aquella espurna que va començar fa mes de 25 anys. Alguna vegada em pregunto .... i si les pedres de la Masia parlessin? i si els postes de la llum i les faroles haguessin grabat en un disc dur tot allò? Simplement, seria fantàstic! El que esta clar, es que si tiréssim enrere molts de nosaltres, no voldríem fer-nos grans ....
Comentaris