28 de març de 2008. 19'30h. Clínica Corachan. Quiròfan, pijama verd, i nervis, molts nervis. La meva vida, anava a canviar, i potser jo no n'era conscient del tot en aquells moments ..... Qui m'ho anava a dir!!!! En sabré jo de fer de pare, em preguntava sovint a les nits mentre tu encara estaves a la panxa de la teva mare?
Avui, Nil, fas 4 anys, i et vull dedicar aquest post. No sé si l'arribaràs a llegir mai, espero que si.... Sempre recordaré la primera nit a la clínica com una de les pitjors de la meva vida! No vaig poder clucar l'ull en tota la nit .... i ja m'hi podia anar acostumant, perquè allò seria una constant sobretot durant el primer any... El primers canvis de bolquer amb aquell horrible chapapote, els primers bibis, les nits interminables mirant el moisés per veure si estaves bé, el rotet .... en fi, una odissea .... la infermera em deuria maleir, i la teva mare que no es podia ni moure i no parava de riure!
Tenir-te als meus braços, aquella coseta tant petitona, em provocava un sensació desconeguda i de inseguretat, pero al mateix temps tant gratificant i amb aquell sentiment de immensa felicitat, que ho compensava tot. I avui puc dir-te que ets el millor que m'ha passat a la vida. Durant aquests anys t'he vist créixer, i no hi ha res millor que això per seguir afrontant la vida amb força i alegria. Ja de ben petit deixaves mostres de que series un cul inquiet.... et va costar caminar, però gatejaves com una bala, i ara no hi ha qui et pari .... vas començar a parlar ben aviat, i ara ets com una cotorra, no calles mai! i també has anat construint el teu propi caràcter, fort i tossut però noble, i amb molt bon fons ... Hem intentant educar-te de la millor manera possible, i crec que hem aconseguit posar uns bons fonaments. T'has fet un homenet. La teva adaptació a l'escola dels grans ha estat una gran experiència per a tu. Has aconseguit véncer la teva timidesa i mostrar-te tal com ets. Noves vivències, nous amics, noves aventures,..... i primeres conseqüències per decisions preses per a tu mateix.
La vida nomes ha fet que començar per a tu i et queda un camí molt llarg. No serà fàcil, però estic segur que podràs arribar allà on t'ho proposis. On no hi arribis tu, saps que sempre ens tindràs al teu costat. Mentrestant, jo en tinc prou en seguir veient el teu dia a dia, i que en un futur, quan aprenguis a valorar les coses, puguis sentir-te orgullos dels pares que has tingut, això no ho has pogut triar.
Veure't jugar, corre, riure, experimentar, cantar, xutar.... això ja m'omple i em proporciona la dosis necessària d'energia per seguir afrontant els reptes que ens depara aquest món que cada dia esta més boig .... Per sort, tu sempre tindras una estrella allà dalt, que brillarà cada nit, t'acompanyarà i et protegirà. T'estimo, papi
Avui, Nil, fas 4 anys, i et vull dedicar aquest post. No sé si l'arribaràs a llegir mai, espero que si.... Sempre recordaré la primera nit a la clínica com una de les pitjors de la meva vida! No vaig poder clucar l'ull en tota la nit .... i ja m'hi podia anar acostumant, perquè allò seria una constant sobretot durant el primer any... El primers canvis de bolquer amb aquell horrible chapapote, els primers bibis, les nits interminables mirant el moisés per veure si estaves bé, el rotet .... en fi, una odissea .... la infermera em deuria maleir, i la teva mare que no es podia ni moure i no parava de riure!
Tenir-te als meus braços, aquella coseta tant petitona, em provocava un sensació desconeguda i de inseguretat, pero al mateix temps tant gratificant i amb aquell sentiment de immensa felicitat, que ho compensava tot. I avui puc dir-te que ets el millor que m'ha passat a la vida. Durant aquests anys t'he vist créixer, i no hi ha res millor que això per seguir afrontant la vida amb força i alegria. Ja de ben petit deixaves mostres de que series un cul inquiet.... et va costar caminar, però gatejaves com una bala, i ara no hi ha qui et pari .... vas començar a parlar ben aviat, i ara ets com una cotorra, no calles mai! i també has anat construint el teu propi caràcter, fort i tossut però noble, i amb molt bon fons ... Hem intentant educar-te de la millor manera possible, i crec que hem aconseguit posar uns bons fonaments. T'has fet un homenet. La teva adaptació a l'escola dels grans ha estat una gran experiència per a tu. Has aconseguit véncer la teva timidesa i mostrar-te tal com ets. Noves vivències, nous amics, noves aventures,..... i primeres conseqüències per decisions preses per a tu mateix.
La vida nomes ha fet que començar per a tu i et queda un camí molt llarg. No serà fàcil, però estic segur que podràs arribar allà on t'ho proposis. On no hi arribis tu, saps que sempre ens tindràs al teu costat. Mentrestant, jo en tinc prou en seguir veient el teu dia a dia, i que en un futur, quan aprenguis a valorar les coses, puguis sentir-te orgullos dels pares que has tingut, això no ho has pogut triar.
Veure't jugar, corre, riure, experimentar, cantar, xutar.... això ja m'omple i em proporciona la dosis necessària d'energia per seguir afrontant els reptes que ens depara aquest món que cada dia esta més boig .... Per sort, tu sempre tindras una estrella allà dalt, que brillarà cada nit, t'acompanyarà i et protegirà. T'estimo, papi
Comentaris