Ja el tornem a tenir aquí un altre cop. Desembre treu el cap i això es senyal inequívoc de que el Nadal ja ha arribat ... Carrers amb llums, fires amb paradetes, cagations populars, torrons, regals, i sobretot, la innocència i la il·lusió dels més petits, que es el que fa que realment aquests siguin dies especials... Qui no espera aquest moment? Malgrat la màgia que es respira , podríem dir que no tinc gaire "espíritu navideño" jo.... No comparteixo la hipocresia i falsedat que considero que regnen en aquestes dates, donat que penso que un te que se ell mateix independentment de l’època de l'any en que es trobi ... Afortunadament no sempre es així, i la neu es fon per esborrar les marques i que l'aigua torni a rajar fresca i transparent. Nou any, noves intencions, noves promeses .... Sembla fàcil oblidar-ho tot per començar de zero.
El comte de fades però, només durarà unes hores, o uns dies a molt estirar, per després tornar a la realitat. Una realitat que serà dura i feixuga. Per uns mes que pels altres. La crisi, la fam al món, l'atur, les maleïdes malalties 2.0, la surrealista situació política en que estem immersos, ... podríem fer una llista sense fi .... Coses que no canviaran mai. Així ho hem volgut.. Fets, aquests si, realment transcendents i importants. Histories que seguiran igual encara que per Nadal es disfressin com si de Carnestoltes es tractes, malgrat el cor i els sentiments no sàpiguen viure en un engany constant. Però no queda un altre remei que aprendre a conviure amb lo bo i amb lo dolent. La fita serà doncs aconseguir que res no ens aturi, que res no ens faci deixar de somiar, que res ens faci defallir per seguir lluitant per fer realitat allò que anhelem. Nomes així aconseguirem aguantar el ritme frenètic i trepidant que exigeix el camí. Quedar-nos al voral massa temps, podria ser l'inici del final.
Tancar els ulls i fer balanç... Mirar enrere i veure el que hem fet bé, i tot allò que podríem haver fet millor. Moment pels records, de fer lloc a aquella maleta viatgera que sempre dic que es companya inseparable de viatge, on el que hi sobra deixarà lloc a tot allò que realment s'ha convertit en important e imprescindible per a nosaltres. La família, els amics, persones estimades que ens han deixat, .... Gaudim a tope d'aquest segons en que la llum, per un instant, ens travessarà per un fil i podrem veure tot allò que malgrat present, es invisible e imperceptible la resta de l'any ....
Per mi, el 2013 ha passat en silenci. Sense pena ni gloria, com solen acabar el segles. Ha estat dur en molts aspectes, però no em vull queixar. No puc oblidar quanta sort duc a les mans. Soc afortunat de tenir el que tinc, i no ho canviaria per res. No ho tinc tot, però si suficient per a ser feliç.
Tampoc no m'agrada fer propòsits que pugin condicionar el meu futur, i aquest any nou que s'acosta no serà una excepció, tot i que puc intuir que serà especial. Tinc aquella sensació de que alguna cosa dins meu m'oprimeix la panxa ... Nous somnis, projectes i il·lusions, pels quals seguiré lluitant sense treva per fer-los realitat... perquè l'objectiu no es el destí, sinó el mateix camí.
Aquest any que engega brindaré especialment pel Nil, que es lo més gros que tinc ... M'ho demostra cada dia, cada segon, cada instant, de forma incondicional, sense esperar res a canvi. Ho vull compartir amb ell. La seva força es el meu motor. La seva felicitat, la meva benzina.
També, com no, alçaré la copa pel meu petit país que afronta un any que esperem sigui decisiu, i que per fi, ens deixin ser el que volem ser, i puguem ser lliures per triar el nostre camí, el nostre futur i el de la nostra gent. Tenim pressa i volem votar. Estem davant del repte de fer-ho possible.
I com no, quan sonin les dotze campanades també brindaré per vosaltres. Desitjo, de tot cor, que tingueu unes bones festes i un 2014 ple d'allò que voleu. Si llegiu aquest post segur que es perquè formeu part del meu cercle. Sou, heu estat o seguiu sent part de mi, de la meva vida. Estimeu, somrieu, gaudiu ... amb un poc d'esforç podeu fer Nadal tot l'any. Que no arribi mai el dia en que ens haguem que penedir de no haver dit o de no haver fet. Aquest te que ser el propòsit. Ser bones persones es el que ens farà ser eterns, i que algun dia , alguns ulls, ens busquin en la brillantor de les estrelles a la foscor de la nit per demanar-nos un desig...
Bon Nadal i feliç any nou !!!!!
Comentaris