Ens toca viure, afortunadament, un altre 31 de desembre. La vida es un regal i a vegades no som conscients de la sort que tenim de poder gaudir de tot el que ens envolta, de ser el que som, i de tenir el que tenim.... Arriba el moment de mirar enrere per un instant, i fer balanç, encara que a vegades sigui feixuc i poc agradable. Un balanç que de ben segur serà diferent per cadascú de nosaltres, però del que en traurem la part positiva de tot plegat i ens farà afrontar el futur de manera diferent. Haurem tingut moments difícils i cops durs que ens hauran fet trontollar, però ens haurem aixecat, i haurem tornat a tirar el dau per continuar jugant. Moments d'aprenentatge que mai deixaran d'existir, malgrat el temps continuï passant impassible sense ser conscients en cap moment de que el ritme es frenètic i no s'atura mai, i millor així, senyal que continuem vius.
Mai deixa d'aparèixer tampoc el moment pels records.... Aquella maleta viatgera que te un fons infinit, on hi ha lloc per tot allò que realment es important per a nosaltres i que es companya inseparable mentre dura el trajecte. Gent estimada que ens ha deixat però que sempre estarà present, experiències viscudes que ja mai mes tornaran i que ens serviran per tenir mes recursos i enfortir-nos per conviure en aquests canvis constants i el xic de melancolia que sempre acompanya a aquestes dates nadalenques.
Per aquest any que arriba no em plantejo cap repte ni cap propòsit, ja que no vull condicionar el que em depararà el destí. No vull ser ambiciós, però tampoc conformar-me amb poc. No vull cap regal. Nomes demano salut i forces per seguir lluitant i poder seguir sent feliç. La resta va per compte meva. Amb això, que no es poc, ja en tinc prou per poder continuar, malgrat els moments difícils pels que travessa un petit país que camina amb pas ferm cap el dret a decidir, cap a la independència. Ens trobem davant d’una oportunitat que nomes es presenta una de cada moltes generacions: l’oportunitat de construir un nou país; l’oportunitat del poble català̀ de ser protagonista de la seva història i construir una societat millor basada en la justícia social i l’equitat. Historia viva de la que en formem part i on som imprescindibles per tornar a ser grans. Tot esta per fer, tot es possible...
Per això aquest any alçaré la copa pel meu país, per la meva gent, que m'han demostrat suport i amor incondicional, per la Laura i en Nil que m'omplen i em fan sentir viu, per a tots aquells que m'han robat un somriure i també m'han acompanyat en moments difícils demostrant que son gent que val la pena tenir al costat, pels amics de sempre i pels que aquest any s'han guanyat aquesta condició per ser com son, i per totes aquelles famílies que ho estant passant malament..... També, com no, brindaré amb el cel, perquè allà hi reposa una part important de mi, que sempre m'acompanya i em fa de guia.
Us animo a oblidar tot allò que us hagi pogut fer mal, i a lluitar per allò en el que creiem. Cal ser valents, seguir el camí i no defallir, només així, amb il•lusió, coratge i valor, podrem fer realitat els nostres somnis i mantenir viva l'espurna. Uns somnis en els que mai podem deixar de creure, perquè nomes així farem que arribin a bon port. Un port, on esguarden pacients, silenciosos, conscients de que no passaran inadvertits i esperant sigil•losament el seu moment, on t'enxampen i et devoren, on estimen i es deixen estimar, on es fan realitat i decideixen lluitar i no afluixar ni alentir el pas cap als horitzons de la teva vida.
Desitjo de tot cor que tingueu un bon any 2012 + 1, un any ple de somriures i de grans moments amb la gent que estimeu, i que per damunt de tot, no oblideu ser bones persones, això te que ser sempre innegociable i prioritari....
Comentaris