Bona nit malparits!!! Així començava igual que fa 20 anys el concert del retorn als escenaris de la banda gironina Sopa de Cabra. Amb un públic totalment entregat que omplia de gom a gom el Palau Sant Jordi, Gerard Quintana i els seus no van decebre a ningú. La música, les reivindicacions d'uns pensaments més madurs i escarmentats amb el pas del anys, les estelades, el sentiment.... no semblava que haguessin passat 20 anys! Em vaig transportar a la meva adolescència i els records em van envair. Al meu costat, la meva dona Laura, amb qui aleshores començàvem a festejar, amics que hi eren i d'altres que m'hauria agradat que hi fossin, tot i que no presents, notava que estaven a prop.
Al despertar, al retorn a la realitat, te n'adones que malgrat el desgast al que estem sotmesos pel transcurs natural de la vida, hi ha coses que no canvien mai, encara que no ens ho sembli. Jo també vaig créixer escoltant rock català, i he estat, estic i estaré per sempre més marcat pel moviment de Sopa, Sau, Els Pets, Sangtrait i Lax n' Busto.
I es que per mes que ho intenti, no puc evitar cada cop que sento una de les seves cançons que s'em posi la gallina de piel...
Comentaris