Llisco el dit per la pantalla del mòbil. 26 de febrer, 28 de març, 16 de novembre .... 2, 3, 11 .... 1975, 2006, 2008.... Dies, mesos, anys.... Al capdavall, només instants. Avui ja ningú dona calendaris. Una altra de les moltes coses que anem perden amb el temps i l'aparició de les noves tecnologies. La gran majoria, en part, bones costums. Molts cops em pregunto com podíem viure i ser feliços abans sense tot això. No ho sé, la veritat, però ho érem, i molt. Gosaria dir fins i tot, que mes que ara. Els infants 2.0 mai podran gaudir de la seva infantesa com ho vaig fer jo amb els meus amics. Potser mes, però no millor. A ben segur, diferent.
Parlo amb un vell amic. Això no ho vull perdre. Una d'aquelles persones que ho transmet tot amb molt poc. Que no hi es gaire, però si quan se'l necessita, i el que mes m'agrada ... que sempre diu el que pensa. Tenim molt en comú, malgrat la vida ens ha portat per camins ben diferents. Ho sabem tot l'un de l'altre, i sovint, penso que tinc un mirall davant .... massa coincidències. Xerrem de la família, de la nostra passió pel Barça, de la situació del nostre País, del temps .... prou per adonar-me'n que no passa per un bon moment.
Aquell somriure, aquella mirada,
aquella notòria sensació de fortalesa, amaguen darrera un home abatut,
desconsolat, cansat. Vol recuperar la seva vida, però no es veu capaç, no sap
com fer-ho. Durant les turbulències ha perdut família, amics, feina ....
Res li surt bé. Tant es així, que confessa que ha pensat en treure's la
vida, però que li ha faltat coratge. Sorprès pel contingut, em quedo sense
paraules. Mal moment per crear un inoportú silenci. Reflexiono, però no se com
dir el que penso. Les aparences un altre cop, tornen a complir amb el tòpic, i
m'enganyen. Els prejudicis no em deixen veure clar a traves d'un vidre que
sembla brut i entelat. Les coses poden canviar en segons, i acostumem a oblidar
molt de pressa i no gaudir prou del moment. Només donem valor a allò que ens
manca, i fins que no ho perdem no sabem el que tenim. Ara ho torno a
experimentar.
Avui ens retrobem i em dona les gracies. No hi ha
de que. Jo li dono a ell. De totes les experiències, de totes les situacions,
sempre es poden treure conclusions positives i en podem sortir mes forts. La fermesa no sempre es justifica en fets. Crec en les segones oportunitats que
et dona la vida, però intento aprofitar la que tinc com si fos la última. El
temps va molt de pressa, i tinc la sensació de que es inevitable ....
Comentaris